Producte de la natura (fragment)
“Producte de la natura” (fragment). ~ En el transcurs de la meva vida he pogut veure com els serfs de la gleva són moguts d’un lloc a un altre, i què els passa de vegades per això. Explicaré ací un episodi que ha romàs per a sempre en la meva memòria. Va esdevenir-se això poc abans que quedés abolit el dret senyorial sobre els manents. Ja en aquell moment corrien esperançats rumors sobre l’‹alliberament›, però la compra i la venda de persones encara es feia lliurement. Aprofitant-se d’això, alguns grans senyors van efectuar llavors poblaments de llocs esteparis que els pertanyien; poblaments fets amb manents comprats en les províncies centrals per a ser trets d’allà. ~ Tenia jo un familiar, marit d’una tia meva, un anglès que havia aprés l’idioma i els costums russos. Es tractava d’un personatge poc comú, i en cert sentit havia predit fins i tot quaranta anys abans l’ètica de “Sonata a Kreutzer”. En la qüestió de l’elecció de muller, tement quedar fatalment influït per «la lluna, el jersei i els ornaments», va tenir l’agosarada idea de triar per a si muller enmig de la senzillesa diària, i per a això es va vestir de mosso de repartiment i així va recórrer totes les cases senyorials veïnes. D’aquesta faisó va veure totes les senyoretes fadrines en agençament quotidià, i, havent-se informat sobre cadascuna d’elles preguntant al servei, va fer proposició de casament a la meva tia, que tenia certament un dolç tarannà. ~ En general, sobre ell deien que era un ‹pràctic›. Administrava unes possessions enormes d’un senyor força important, i, entre altres coses, tenia l’obligació de poblar les estepes: formar en elles noves viles i posar en marxa allà un correcte conreu de la terra. La gent que hi era portada es comprava a diversos propietaris de les províncies d’Oriol i de Kursk, per la qual cosa els colons es dividien en dos grups, segons procedissin d’una o de l’altra. Hom considerava que els d’Oriol eren una mica més murriescos; dels de Kursk deien que eren «bregats minyons» en el sentit d’‹una mica més rampelluts›. ~ Era amb grans partides establerta la gent en les estepes. Fins allà on m’arriba la memòria, en els anys de la meva minyonia per la nostra contrada van ‹agafar gent›, ço és, van formar partides de colons dues vegades, i cadascuna d’elles pels pobles es va aixecar un bon enrenou. Pena feia mirar els que s’extreien per a ser traslladats, per bé que entre ells no hi havia pocs que no s’entristien, ans deien que tant els hi feia, que prou hi havia coses pitjors. En els indrets d’aplec es formaven autèntics encants de compra i venda i hom mercadejava ovells i vedells, arades i rascles, i fins i tot trineus, amanit tot això amb colpidores escenes de comiat per a sempre protagonitzats per les dones. ~ En una d’aquelles, del nostre poble van endur-se amb carros, em sembla, vora dues-centes ànimes, i va passar que aviat molts dels mugics que s’havien emportat van tornar enrere i es van amagar per les garboneres buides i per les canemeres. Quan els enxampaven, aquests argüien que escapaven dels polls i de les aigües nocives. Els enviaven al quarter i els fuetejaven. A banda dels fugitius, molts emmalaltien pel camí. Els portaven encara un temps amb el carro però al final els deixaven on fos. Els magres rossins extenuats queien dels combois, rompien-se els arreus, es trencaven les rodes i, en general, s’esdevenien molts percaços. ~ Encara pitjor va ser la segona tongada de presa de gent de la nostra contrada: van patir alguns diarrea; restrenyiment altres. Va caldre deixar els malalts pel camí en barracots i en ‹ziemliankes› tot l’hivern. La meitat de tots aquells van morir; enormes van ser les pèrdues. Per això, la tercera vegada, que narraré tot seguit, van tenir la pensada de traslladar la partida de gent en barques, o ‹strugs›, com se’n deia en aquell temps, per l’Okà i el Volga. ~ Va ser formada la partida, igualment, de diverses localitats de les províncies d’Oriol i de Kursk, amb serfs procedents de les gleves de petits propietaris. Entre els colons hi havia mugics domèstics i pagesos. Els domèstics no tenien ni animals ni carros propis. Van ser portats als embarcadors per mitjans que no puc imaginar-me, i allà van ser estibats en barques. Entre els mugics pagesos, alguns sí que tenien carros i arades: va ser tot això carregat, o, millor dit, amuntegat en les embarcacions, i les famílies es van ficar tant dins dels carros com a sota d’ells. Recordo que fins i tot alguns tenien gallines, i, en una barca, dues o tres ovelles. (...) ~ Nikolai S. Leskov, “El ruble màgic i altres narracions”.
