El ruble màgic (fragment)

“El ruble màgic” (fragment). ~ Segons una antiga creença, mitjançant determinades fetilleries es pot obtenir un ruble màgic; és a dir, un ruble que, per més vegades que el donis, sempre et reapareix íntegre a la butxaca. Emperò per tal fer-se amb un ruble d’aquests cal passar per grans horrors. De tots, no me’n recordo; sé, això sí, que entre altres coses s’ha d’agafar un gat negre sense cap clapa al fesum i anar a vendre’l la nit de Nadal en un encreuament de camins amb quatre ramals, dels quals, un d’ells, a més, ha de portar a un cementiri. Allà cal esperar amb els ulls closos i prement fort contra si el gat, de manera que aquest mioli. S’ha de fer tot això minuts abans de mitjanit. I, a la mitjanit en punt, vindrà algú que demanarà comprar el moix. El comprador oferirà pel pobre animaló molts calés; el venedor, però, ha d’exigir necessàriament només un ruble: ni més ni menys que un ruble de plata. Insistirà el comprador oferint-n’hi més, però cal inamoviblement demanar un únic ruble. I, quan finalment aquest ruble sigui donat, llavors caldrà ficar-lo a la butxaca, sense deixar, però, de tenir-lo agafat amb la mà, i marxar de seguida sense mirar enrere. Aquest serà el ruble màgic, inexhaurible i ingastable; és a dir, que, per més vegades que el donis com a pagament per alguna cosa, de nou tornarà a aparèixer en la teva butxaca. Per a pagar, per exemple, cent rubles, cal només ficar-se la mà a la butxaca cent vegades i d’allà traure cada cop la moneda. Per descomptat, no és això més que una faula impossible i absurda; hi ha, però, gent ximple que està disposada a creure que realment es pot aconseguir un ruble màgic d’aquests. Jo mateix, de petit, també era dels que hi creuen, en això. (...) ~ Nikolai S. Leskov, “El ruble màgic i altres narracions”.