L’home just

“L’home just”, capítol primer. ~ Força vegades he escoltat, i en més d’una ocasió he llegit, que ‹ha desaparegut›, l’‹home just› ha desaparegut; i no només sense deixar rastre, ans ni tan sols amb esperança de ser trobat a Rússia de nou. Trista era tal cosa, i alhora no et venia de gust creure-hi. Probablement, la qüestió depèn molt d’aquells mateixos que cerquen i no saben trobar l’‹home just›... Al cap em venia el vell vodevil “Nit tranquil·la en el carreró Shtxerbakov”. Recordo que allà un cuplet cantava: «I en el carreró Shtxerbakov / es va trobar un bon home.» Així, doncs, l’autor d’aquella obra va poder trobar un ‹bon home› fins i tot en una androna estreta i pudent, ¿i era possible que hom no pogués trobar un home just en tot Rússia?  ~  ¿Quina mena de justícia es demana de l’‹home just›? El que es demana és que «en veure una injustícia social, trobi en si la valentia i la determinació de dir a tota veu a la gent: ...«Esteu equivocats i aneu pel camí de l’error. Vet ací què és correcte.»...» Cito aquest fragment d’un article publicat en un determinat butlletí que no cal esmentar. Puc ben assegurar que les paraules citades han estat impreses i que molts han considerat que són profundament certes. Jo, però, tenia en contra un prejudici, i era que creia que l’home just encara restava d’una peça en algun lloc. De fet, aviat el vaig trobar realment. Vaig veure com s’enfrontava a tota una multitud que ell va provar de vèncer tot sol sense arronsar-se.  ~  Va ser, això, l’estiu passat. Vaig sortir de Peterburg en companyia d’un amic devot que m’havia comboiat a assistir a una gran festa religiosa. No era llong el camí ni fatigós: quan ja la frescor del vespre començava a calar, vam prendre seient en el vagó del tren de Peterburg, i a l’endemà al matí ja estàvem en el lloc. (...) ~ Nikolai S. Leskov, “El ruble màgic i altres narracions”.