L’expulsió del diable (fragment)
“L’expulsió del diable”, capítol primer. ~ És aquest un ritual que es pot veure tan sols a Moskvà, i, a més, no altrament que amb un especial cop de sort i sota una bona protecció. Jo vaig veure ‹l’expulsió del diable›, des del principi fins al final, gràcies a una feliç confluència de circumstàncies, i voldria que això quedés per escrit per als vertaderament entesos i per als amants de les coses serioses i dignes de ser tingudes en compte en l’àmbit de les tradicions nacionals. ~ Per una banda, noble soc; per una altra, proper al poble: ma mare pertanyia a una família força rica, però de comerciants. Va escapar amb el meu pare per amor a ell. Traça amb les dones tenia el meu difunt progenitor, que, allà on posava l’ull, assolia el seu objectiu. Amb la mare va reeixir també. Emperò, per aquella gosadia, els pares de ma mare no li van donar res, llevat, és clar, de la roba, de mantes i llençols, i de la misericòrdia divina, les quals coses van ser rebudes juntament amb el comiat i la benedicció paterna, sempiternament infrangible. ~ Es van instal·lar els meus pares a Oriol. Vivien pobrament però no sense orgull. No demanaven res als familiars rics de la mare ni tan sols tenien relació amb ells. ~ Nogensmenys, quan vaig haver d’anar jo a la universitat, la mareta ve i em diu: «Si us plau, vés a veure el teu oncle Ilià Fiedosséievitx, germà meu, i vincla’t a ell de part meva. No és això cap humiliació; cal honorar els familiars més grans. És un home pietós, i, a més, té un gran pes a Moskvà. En totes les trobades convida sempre a alguna cosa, sempre s’avança dels altres o bé amb un platet o bé amb una icona, i és rebut a cal governador general i a cal metropolita. Podrà ell ensenyar-te alguna cosa de profit.» Jo, en aquell moment, havent estudiat el catecisme de Filaret, no creia en Déu, però estimava la meva mare, i heus ací que una vegada vaig pensar: «Vet, ja fa al voltant d’un any que em trobo a Moskvà i encara no he acomplert la voluntat de la mare. Aniré ara mateix a visitar l’oncle Ilià Fiedosséievitx, li faré el vinclament encomanat i miraré a veure quina cosa pot ensenyar-me ell.» Pel costum que em venia de la infantesa, tenia jo respecte pels més grans, especialment per aquells que eren coneguts del mitropolita i dels governadors. Llavors em vaig aixecar, em vaig espolsar el vestit amb un raspallet, i vaig fer cap a casa de l’oncle Ilià Fiedosséievitx. (...) ~ Nikolai S. Leskov, “El ruble màgic i altres narracions”.
